anavos

Nus havein ina ferma tradiziun

DieKircheCastrisch1

Nus cantein fetg bugen romontsch. Las canzuns romontschas ei fetg bialas. Nus cantein corals (ord l`ediziun : Colloqui Sur igl Uaul e Fundaziun Anton Cadonau 1965). Nus vein canzuns en abundonza ed ina gronda vastatad. Nus fagein communablamein oraziuns actualas en romontsch. Nus promovein e cultivein il romontsch sursilvan.

Nossa cuminonza e pintga, mo nus havein ina ferma tradiziun. Nies survetsch divin ei bilings (romontsch e tudestg; l` emprem part ei il text romontsch, la secunda part ei il text tudestg, nus vein in priedi en dus lungatschs. Il texts vegnan buca translatai, per ch`ei vegni buca lungurus.)

L’ instrucziun per ils confirmands ei bilinga. Ils temas vegnan svilupai ensemen culs confirmands e preparands.

Nuss purschin survetsch divins per giuvenils culs confirmands ord la foppa.

FoppamitSevgein

Nus survegin texts e medias dalla Mediateca dalla baselgia grischuna (www. kirchliche-mediothek.gr). Per las lecziuns da religiun mein nus era per material sco per exempel: Plan d’instrucziuns ecumenic, fegls da lavur, cudischs, historias, films ed auter material ch`ei adattaus per affons. Nus cantein culs affons ellas lecziuns da religiun e vulein era baghegiar si in cant dàffons per differentas occurenzas. Ei dat ina sentupada da geniturs, il cafè  da geniturs.  Parallel vegn ei purschin program pils affons (malegiar, tedlar historias, giugs, cantar).

La fin d`jamna d`affons ha liug mintgamai il settember ella Resgia veglia a Riein.

Survetschs divins ecumens vegnan schazegiai fetg. Nus havein differentas gruppas ecumenas, quellas fan excursiuns, viadis, sentupadas da cafè.

Cordial salids, plevon: S. Jakab

Kirchenkaffe3